D’igual grafia en català que en castellà el nom de Martina és la versió femenina del nom Martí, relatiu al déu Mart (mitologia romana).
Amb origen llatí, el nom de Martina (tal i com passa amb Marc i Vejeu el significat de Martí) està dedicat al déu Mart.
La seva arrel llatina és Martinus i va ser un nom extensament utilitzat per tot el territori de la Galia el que avui en dia es coneix principalment com França, Bèlgica, Holanda i part de Suïssa i Alemanya.
El sant més anomenat de Martina és del Santa Martina de Roma i es celebra el 30 de gener.