Com es posen els cognoms al nadó

Durant molts anys, el primer cognom d’un nadó era el del pare, llevat que els progenitors demanessin expressament el contrari. Des del 30 de juny del 2017, quan va entrar en vigor la Llei 20/2011 del Registre Civil, ja no hi ha cap ordre per defecte: el decidiu vosaltres. Aquí teniu el que cal saber.

Quins cognoms porta el nadó

El nadó rep el primer cognom de cada progenitor. Els progenitors acorden quin va primer, i ho han de fer abans de la inscripció al Registre Civil. Aquest acord és lliure: no cal justificar-lo ni seguir cap criteri.

Si la filiació només consta per una banda (per exemple, una mare sola), els cognoms del nadó són els d’aquest progenitor, que en pot decidir l’ordre.

Com es demana

El més habitual és fer-ho des de l’hospital. El centre sanitari comunica el naixement al Registre Civil per via electrònica en un termini de 72 hores, i en el formulari que signeu hi consta el nom del nadó i l’ordre dels cognoms. Llegiu-lo amb calma abans de signar-lo, perquè és el que quedarà inscrit.

Si el nadó neix fora d’un centre sanitari, o si l’hospital no ha pogut fer la comunicació, teniu deu dies per declarar el naixement directament al Registre Civil, i allà també hi indiqueu l’ordre dels cognoms. En alguns casos, el mateix hospital us dirà que l’heu de fer presencialment. Trobareu els passos detallats a la pàgina de tràmits després del naixement.

Si no us poseu d’acord

Si els progenitors no arriben a un acord, o si la sol·licitud no indica l’ordre dels cognoms, l’encarregat del Registre Civil us demanarà que el comuniqueu en un termini màxim de tres dies. Si passat aquest termini no ho heu fet, és l’encarregat qui decideix l’ordre, atenent l’interès superior del menor.

La llei no concreta més aquest criteri. Per tant, si teniu una preferència clara, és millor parlar-ne abans del part i arribar a l’hospital amb la decisió presa.

Els germans porten el mateix ordre

L’ordre que trieu per al primer fill determina el dels germans que neixin després amb els mateixos progenitors. Si el gran és Puig Ferrer, els petits també ho seran. Tingueu-ho present quan decidiu: no és una elecció només per a un fill.

La «i» entre els cognoms

La tradició catalana d’unir els dos cognoms amb la conjunció «i» (per exemple, Puig i Ferrer) es pot fer constar al Registre Civil. La Llei del Registre Civil preveu que, en la primera inscripció del naixement, si així es demana, hi constin la preposició «de» i les conjuncions «y» o «i» entre els cognoms. A Catalunya, a més, la Llei de política lingüística reconeix el dret a incloure la conjunció «i» entre els cognoms i a fer servir la forma normativament correcta en català del nom i els cognoms.

Si la voleu, demaneu-la en el moment de la inscripció. Si no es va posar, també es pot afegir més endavant amb una declaració davant l’encarregat del Registre Civil.

Canviar l’ordre de gran

L’ordre dels cognoms no és definitiu. El Codi civil estableix que el fill, quan arriba a la majoria d’edat, pot demanar que s’alteri l’ordre dels seus cognoms. La Llei del Registre Civil inclou la inversió de l’ordre dels cognoms entre els canvis que es poden fer per simple declaració de voluntat davant l’encarregat, sense un expedient complex. El tràmit es fa al Registre Civil.

Abans de decidir

Hi ha famílies que trien per tradició, d’altres que miren quin cognom és menys comú perquè no es perdi, i d’altres que simplement escullen com sona millor amb el nom. Val la pena dir el nom complet en veu alta, amb els dos cognoms en tots dos ordres. Si encara esteu triant el nom, us poden ajudar els nostres consells per triar el nom.

Normes vigents a l’octubre del 2026; confirmeu-ho amb el Registre Civil.

Fonts: Llei 20/2011, del Registre Civil (BOE), arts. 46, 47, 49, 53 i 57, Codi civil (BOE), art. 109, Llei 1/1998, de política lingüística (BOE), art. 19.